En la història dels balls populars hi ha un gran nombre d'exemples de modificacions en els mateixos. Algunes són tan antigues que ja esdevenen tradició i molta gent els coneix així de sempre. Perquè això de la tradició és molt traïcioner. Quants anys han de passar per a què una cosa esdevingui tradició? Val més una tradició antiga o una de nova però que s'ha repetit molts anys? El que està clar és que el folklore és viu perquè viu amb nosaltres i això vol dir que accepta canvis.
Per exemple, hi havia una època en que els gegants canviaven de vestuari segons la moda, però ara això ja no és així, ara porten un vestit inspirat en una època molt remota i sembla que és del gust de tothom. O un altre exemple, els diables feien el ball de diables centenari, on no hi havien versots actuals, i ara, l'important del ball de diables són els versots, però quants anys en fa d'això? I de la mateixa manera les gitanes i les cintes ballen cercaviles moderns (o no són tan moderns?), el drac fa un ball parlat, la moixiganga manteja la gent per la matinal, els bastons ballen amb cançons que no els hi son pròpies, els timbalers de les colles de foc innoven amb músiques i instruments, etc. Però quin és l'estàndard de ball ben fet? És millor encorar-nos en un moment determinat del passat o s'han d'anar canviant els balls segons les coses que van funcionant? Hi ha algú amb prou autoritat per opinar? Els canvis no afectaran el futur dels balls fins al punt de fer-los irreconeixibles i per tant fer-los desaparèixer?
La polèmica està servida, ja sabeu, vull comentaris sense menystenir a ningú ni a cap grup.

Salut i Festa!

Joana