Segueix-nos al nostre Twitter

Twitter de Festa Major...

Els barrets de Palla

La festa es fa a sí mateixa, sense gaire marge a l'intervencionisme. Avui en dia veiem que la joventut ha agafat les festes populars com a motiu de gresca. Això té la seva part positiva, ja que és una empenta per la festa popular, però per altra banda produeix fenòmens de masificació i pèrdua de sentit original de la festa. Així tenim la Patum, la festa major de Gràcia o el Sant Fermín com a extrem. Però a tot arreu s'ha notat aquesta onada de joventut que vol gaudir de la festa com gaudeix d'una discoteca. Per altra banda aquest model nou de la festa també provoca canvis en la seguretat dels esdeveniments. Així no és el mateix la seguretat que requeria una entrada de grallers amb força gent respectuosa i calmada com la que requereix una entrada de gralles com l'actual, amb una massa de gent exaltada, que fa que els incidents siguin molt més probables.

No podem negar que, com ja s'ha dit en alguns comentaris, hi ha moments de la Festa Major que sembla més aviat un carrer de Pamplona el dia de San Fermín que la Festa que molta gent del poble recorda de no fa tants anys. Per citar-ne alguns tenim l'entrada de Grallers, el pas del cercavila per l'Izarra o la ballada final de bèsties i gegants.

Dos dels tres models de viure la festa, que actualment conviuen, es queixen any rere any. Tothom creu que la festa s'ha de viure com ho fa ell. Al meu parer, hauríem d'aplicar una mica d'empatia mútua. Els uns pensar que la festa cadascú la viu a la seva manera i no hi ha una manera millor ni una de pitjor. I els altres pensar que sota cap concepte la seva llibertat de celebrar la festa ha d'interferir amb la llibertat dels altres a gaudir-la més reposadament i respectuosa.

Finalment, hi ha tot un setor de la població que no viu tan intensament la festa. Pensem que Sitges és un poble amb més de 24000 habitants i que la majoria d'aquests no es troben entre les tipologies abans exposades. Hauríem de fer més pedagogia?

Penseu que cada vegada anem cap a un model més intervingut, amb més seguretat externa. Això és així en la vida quotidiana i també en una Festa que,potser per ser a l'agost, mou milers de persones. Per a què això no faci desaparèixer el sentit de poble jo crec que, amb bones maneres, s'haurien de dir les coses que molesten, tant uns com els altres i intentar arribar a acords. També caldria explicar i entendre el sentit de cadascun dels actes i elements de la festa i això, a part d'assignatures sitges i altres intervencions de l'administració, pertany a la societat en general i a la família (de qualsevol tipus)sobretot.


Dins aquest apartat també podríem parlar d'un dels elements que juguen un paper important, l'alcohol (i altres drogues, però aquesta com la més extesa). No se'n salva cap edat. I la veritat és que potser tota la vida s'ha begut, i més un 23 o 24 d'agost, quan una beguda refrescant és més necessària que el dinar o el sopar. Però això també ha canviat en els nostres temps, igual com ha canviat la seguretat. Ara està mal vist beure (igual que fumar), i per tant la gent que beu és mirada amb certa reprovació per part d'una part de la població. Això és de vital importància quan parlem dels participants. Tots sabem el grau d'alcoholisme que suma el cercavila. Què creieu sobre això? S'hauria de vigilar que la gent no anés beguda? Qui ho hauria de fer, la mateixa colla o la comissió en darrera instància?

I que consti no vull criminalitzar el barret de palla. El considero un dels objectes més útils un 23 d'agost al migdia per estar sota el sol inclement.

Salut i Festa per damunt de tot!